Els 5 perills de la nova espiritualitat

Sembla que hi ha una explosió de webs, seminaris i teràpies i similars de nova era que  presumeixen de ser una mostra de nova espiritualitat. Però no tot el que veiem paga la pena, hi ha molta cosa barata i sense valor entre les moltes propostes que ens arriben.

Com poder diferenciar el gra de la palla? Com trobar allò que és valuós i diferenciar-ho d'allò que no té gens de valors?

Heus aquí unes pistes que poden ser-vos útils:

1. No confongueu els processos emocionals amb els espirituals. Tenir experiències emocionals molt intenses no és una garantia de res.  Només és una demostració que l'emocionalitat s'està movent, però no implica necessàriament que cap treball d'autoconeixement espiritual o autoconsciència. Sovint hi ha cursos que cerquem fer sentir intenses emocions a totes les persones assistents, però no generen cap treball espiritual útil, és una forma de generar plaer, turisme emocional. No dic que sigui dolent, però sí afirmo que no pot ser qualificat de treball espiritual quan tot sovint s'afirma el contrari.
2. Pensar que quan un curs aborda continguts paranormal ja està abordant continguts espirituals. Això no té perquè ser així. Els fenòmens paranormals són fenòmens que no dominem a la nostra vida quotidiana com, per exemple, la telepatia, certes formes d'intuïció o de connexió amb l'inconscient col·lectiu... El fet que sigui sorprenent i desconegut no significa que sigui espiritual. Si no hi ha un treball d'autopercepció de la consciència i autoconeixement profund, no podem parlar de veritable espiritualitat. 
3. Quan una activitat, curs, grup o similar està estructurat de forma que les persones que les imparteixen depenen econòmicament de les mateixes ens trobem davant una activitat amb risc de ser poc útil espiritualment. El perill és que, perquè la persona que imparteix l'ensenyament depèn econòmicament d'unes poques persones, tendirà a adaptar el seu ensenyament perquè els agradi més i evitar el perill de quedar-se sense ingressos. Per tant, quanta menys dependència tingui la persona que ensenya dels seus alumnes o deixebles, més probable és que l'ensenyament sigui més net i menys manipulable.
4. La quarta senyal d'alarma és l'establiment d'una dependència emocional i moral de la figura del o de la mestra. Quan s'explica que "nosaltres estem en la veritat" i "fora estan en pecat", està clar que estem davant un senyal d'alarma. Els i les mestres espirituals no volen separar-nos del món, sinó que volen que desperti el nostre propi criteri i l'apliquem; per això eviten dir-nos com hem d'actuar sinó que ens animem a fer-nos responsables de les pròpies decisions. Oblidar-ho és caure en el perill del fanatisme i la manca de llibertat: dues coses totalment contràries a la veritable espiritualitat. 
5. Una última senyal d'alarma d'aquesta llista -que no vol ser exhaustiva- és quan el nostre treball espiritual contradiu la ciència. Cal entendre que ciència i espiritualitat aborden camps diferents i que es complementen. Però quan algú afirma, en nom de l'espiritualitat, que certes malalties són "una plaga divina" o que tu generes les teves pròpies malalties sense matissos, és un senyal d'alarma claríssim. Està clar que totes les malalties tenen relacions psicosomàtiques, però això no significa que estiguin creades per la ment. És molt diferent. No veure aquesta relació acostuma a conduir a afirmacions màgiques i a generar una culpa totalment inútil entre les persones que volem ajudar. 

Està clar que seria possible trobar més perills en temes espirituals, si creus que hi ha algun que vols comentar, no dubtis a fer-ho a continuació, m'agradaria saber la teva opinió!

Llegir més

IRPF: m'agrada pagar impostos!

Acabo de penjar aquest nou article a www.lleida.com;

M'encanta pagar els meus impostos i recollir-ne els beneficis tots i cadascun dels dies de l'any. És mil vegades millor que aquestes ofertes bancàries que et regalen unes paelles pels teus estalvis: les paelles només les fas servir de tant en tant, però els semàfors, l'educació, la sanitat, el transport públic.... ho fas servir cada dia!

Sí. M'encanta pagar impostos i saber que dono suport a l'Arnau de Vilanova, als CAPs, a les escoles, als hospitals comarcals, a les autovies, a la policia local i catalana, als bombers.... No ho faig per sentir-me bo, sinó perquè m'alegra veure que, entre tothom, teixim un sistema de suport que ajuda totes les persones del país quan ho necessiten. Aquest sistema d'impostos és una assegurança molt més potent i molt més segura que la que els bancs i les grans asseguradores ofereixen...

Però alguns dels lectors i lectores es preguntaran: què tindran a veure els bancs i les grans asseguradores amb els impostos que nosaltres paguem? Doncs molt, perquè ells no en paguen.

Vull explicar tothom que mentre la majoria de les persones de a peu: treballadores, treballadors, petites empreses, botigues... fem front als nostres impostos, les grans empreses i les entitats bancàries i asseguradores paguen una part mínima en comparació a la seva grandària.

De fet, alguns càlculs -com els que explica l'economista Vicenç Navarro al seu bloc- expliciten que l'estat del benestar retornaria i no caldrien retallades si les grans empreses, les grans fortunes i la banca pagués el nivell d'impostos que, per la seva mida, els correspon.

Sovint afirmo que no vivim una crisi econòmica, sinó una canvi de sistema. Però cal entendre que tot canvi de sistema implica, també, un canvi de valors. I aquí us proposo un canvi: celebrem els impostos que paguem com a demostració dels beneficis que posem a l'abast de tothom. Però exigim que també les grans fortunes, les multinacionals i la banca les pagui. Cooperació. Solidaritat. Compartir.

Catalunya, potser, serà aviat un nou estat d'Europa. Però cal que sigui un nou estat amb nous valors. Ens cal deixar clar que no volem canviar per seguir igual, sinó que volem un canvi per reescriure-ho tot. I, dins d'aquest tot, s'inclou exigir que la banca, les grans empreses i les grans fortunes, que paguin els seus impostos i ens ajudin també a mantenir els serveis dels que tots gaudim: educació, sanitat, seguretat, infraestructures, prestació d'atur, beques...

Per una Catalunya més justa, ens cal reconciliar-nos amb els nostres impostos.

Us convido a cridar als quatre vents: m'enorgulleix pagar impostos! Però també us convido a exigir que la banca i les grans empreses i les grans fortunes també els paguin!

Construïm una nova Catalunya!

Llegir més

Llibre "Espiritualitat i empresa"

Fa pocs dies que he acabat el meu llibre "Espiritualitat i Empresa. 40 preguntes pràctiques per entendre la relació entre espiritualitat i empresa".

Us el deixo aquí perquè el descarregueu i el compartiu. Està en PDF gratuït perquè sóc un convençut que tot el que es comparteix es multiplica i penso que el coneixement en l'àmbit empresarial ens ha d'ajudar a transformar la realitat en aquest moment històric que pot semblar difícil.

DESCARREGAR PDF

Aquest llibre l'he escrit com a introducció d'un projecte més ampli que penso abordar aviat: les eines concretes que ens cal aplicar a l'empresa per ser immunes a la crisi. Crec que hi ha una sèrie d'eines clau, una sèrie de coneixements que existeixen i que, en dominar-los, podem generar empreses diferents a les actuals, més rendibles socialment i econòmica. Molts són coneixements actuals del management, però d'altres són coneixements antics que s'expliquen a llibres budistes o d'altres textos espirituals pràctics. És una pena que no els tinguem presents: ens facilitarien extraordinàriament la nostra vida empresarial.

Si, per exemple, sabéssim com atraure el futur, com transformar les relacions difícils, com crear situacions perquè la nostra afinitat marqués la relació amb allò que volem... entendríem que fer la nostra empresa immune a la crisis només és qüestió de seguir uns coneixements existents, igual com també s'han de seguir per construir un avió o un satèl·lit. El coneixement, com sempre, és el punt clau.

Mentre escric aquesta segona part, us convido a llegir les 40 preguntes que, al voltant de l'espiritualitat i l'empresa, he escrit amb l'ajuda del Santi Bonnin.

Us agrairé molt que comenteu allò que més us sorprengui. Gràcies pels comentaris i per compartir.

Llegir més

Educació Social: Innovar en Temps de Crisi

Anualment es celebren les Jornades dels educadors i educadores socials organitzades pel Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya.

Aquest any 2014, en celebrar les VI Jornades, em van demanar que impartís la conferència inaugural i que reflexionés sobre com educar i innovar en educació en temps de crisi, dirigint-me a educadores i educadors socials que treballen amb canalla, adolescents i joves sense família o en risc d'exclusió.

Aquí teniu el vídeo de la conferència. No dubteu a fer tots els comentaris que us suggereixi. Espero que us resulti inspiradora. La meva intervenció s'inicia al minut 31 fins al final.

Llegir més