M'explica un
dissenyador i publicista madrileny que als voltants de l'any 2008, quan la
crisi va començar a ensenyar les orelles, el van acomiadar, juntament amb
d'altres 100 publicistes de la flamant agència publicitària on treballava. Li
va semblar una bona oportunitat per iniciar la seva primera aventura
empresarial.
El cèntric barri madrileny de Prosperidad, on ell vivia,
tenia molts comerços que començaven a ofegar-se. Es tracta d'un barri petit on
hi havia més de 1500 comerços. L'atravessa el popular carrer López de Hoyos que
converteix al barri en quelcom molt semblant a un centre comercial, però sense
grans superfícies a la zona.
La seva idea era senzilla: sumar el màxim de comerços
possibles, impulsar una publicació i embustiar-la a totes i cadascuna de les
cases del barri. D'aquesta manera tindrien una poderosa plataforma
publicitària, una mena de catàleg compartit i, a més, podrien cridar l'atenció
a la gent de barri de la gran quantitat i qualitat de productes variats que hi
havia a prop. Ja sabeu, alguna cosa semblant a l'antiga campanya de Caixa
Tarragona quan deia allò de "Al barri hi ha de tot".
Arguments en tenia i molts, perquè efectivament al barri
hi havia de tot i per a tothom. Era difícil pensar en un producte que no fos
possible de trobar allà, a menys de 10 minuts a peu de casa teva. A més, hi
havia els vincles i les amistats amb la gent dels negocis que saludaves cada
dia. I el fet, tan positiu, que els comerços oberts oferien proximitats,
donaven vida als carrers, oferien seguretat al caminar per carrers plens de
vida durant moltes i moltes hores al dia. També generaven llocs de treball, i
relació, i solidaritat...
I encara que el petit comerç no pot competir amb les
grans maquinàries de publicitat de les grans superfícies i de les
multinacionals... units SÍ podien!!
Així doncs, la idea d'aquest jove publicista tenia lògica
i podia posar al servei de les petites botigues una experiència i una eina de
comunicació que els podria posar a la mateixa alçada que els centres
comercials. Està clar, que la unió fa la força. Tocava unir-se!
Després de tot un any desplegant ingenyeria d'alta
qualitat (com el conec personalment sé que el fa és excel·lent), el publicista
madrileny va rendir-se. Ell es va culpar dient-se que segurament havia pres les
decisions errònies degut a la seva manca d'experiència empresarial. Però no era
aquest el veritable problema, sinó un altre ben diferent.
Les raons del fracàs vàren ser que els comerciants mai no
van creure en la força de la cooperació i els valors. Seguien pensant-se dintre
dels antics paradigmes de la lluita i la desunió. Seguien pensant, erròniament,
que la seva competència era el comerç del costat: així ho pensaven, així
actuaven i així els ha anat. Lamentablement, no se'n van adonar que la llegenda
del David solitari contra un gran Goliat acostuma a acabar malament quan es vol
dur a la pràctica mentre els "Davids" no aprenen a cooperar amb els seus iguals.
Tant de bo hagin après la lliçó.
