Com trobar la motivació necessària?

La ment és poderosa. Ens pot fer saltar del llit alegrement tots els dilluns al matí en pensar: "tinc una missió i vull complir-la!", o ens pot fer pràcticament impossible el fet de llevar-nos del llit. La quantitat i la qualitat del descans, l'alimentació, l'estil de vida... influieixen, però el més determinant és l'actitud mental que porta a la motivació o la desmotivació.

L'empresari i l'empresària han de tenir energia, molta energia. Sense energia, qualsevol projecte es converteix en una muntanya impossible d'escalar. Però... d'on podem treure tota aquesta energia?

De la nostra ment: allà és on trobarem o no la nostra motivació. Si pregunteu a qualsevol persona (empresària o no) quina és la seva motivació per llevar-se cada matí i anar a treballar, quasi segur que el 90% de la gent respon "el diner, el sou".

És absolutament legítim que la motivació sigui el diner. De fet, és fonamental que l'esforç, la bona feina i la consecució dels objectius siguin recompensants econòmicament. Però pot ser una arma de doble tall, perquè pot ser quelcom molt perillós per a nosaltres mateixos.

I és que, quan la motivació resulta només quantificable de forma exacta i matemàtica a través d'un volum determinat de diner, ens tornem esclaus de les xifres i els resultats, i la nostra motivació puja i baixa en funció de quelcom tan fred (i inexacte i inesperat) com els ingressos del nostre negoci. Podem enfrontar-nos a impagaments, a endarreriments, circumstàncies alienes a nosaltres i això pot posar en perill la nostra motivació...

Perquè... de què serveix el meu esforç si no obtinc el lucre que desitjo? Què obtinc?

El que us proposaré a continuació és un punt de vista molt personal. Una forma de trobar la motivació necessària molt més efectiva que el diner en ell mateix, i és la següent:

La meva motivació és saber que la treballo per obtenir i oferir un producte o servei de la màxima qualitat possible, un producte o servei del que estic realment orgullós i que és tan bo que els meus clients desitgen intensament comprar-lo i pagar-me per ell i, a més, ho fan contents i parlen positivament de mi i el meu negoci perquè també comparteixen el meu somni.

La meva motivació és saber que ofereixo quelcom realmente bo, que beneficia a les persones que ho adquireixen i que aquells que ho compren senten agraïment vers a la meva empresa.

Vosaltres direu: "D'acord, però... i el diner?" Doncs el diner és una conseqüència inevitable de complir bé amb la meva missió, la meva empresa i la meva clientela.

D'aquesta forma, veient el diner com una "consequència inevitable" i no com un objectiu en ell mateix, i posant la missió de l'empresa en primer terme a les meves prioritats, no només trobo major i millor motivació, sinó que també millora la situació econòmica de l'empresa, milloro el producte, el servei i l'acceptació de la meva clientela.

He afirmat que l'anterior és, simplement, un punt de vista molt personal. Però us vull convidar a experimentar el que succeeix quan vosaltres ho porteu a la pràctica a les vostres empreses.

Us proposa de mantenir aquest enfocament durant unes poques setmanes i que verifiqueu els resultats. Veureu que la vostra motivació es multiplica, però també veureu que les vendes creixen i que l'increment econòmic dels vostres guanys és una conseqüència inevitable. Sí: inevitable!

Verifiqueu-ho i deixareu de treballar per diners, si és que algun cop ho heu fet. Des del moment en que ho hàgiu verificat aquesta opinió meva també serà la vostra experiència personal i el "vostre punt de vista molt personal".

Proveu-ho i ja m'explicareu...