El mal no existeix. El que sí existeix és la ignorància

Sóc al cinema veient una pel·lícula: la clàssica lluita entre el bé i el mal. En aquest moment m'adono que tota la nostra vida està basada en la falsa creença de l'existència d'un mal que lluita contra el bé.

Però també m'adono que aquesta és una perspectiva equivocada que ens porta al dolor, a l'enfrontament i a fer-nos mal a nosaltres mateixos/es i als altres.

Per què afirmo que és una visió errònia? Com saber que el mal no existeix.

I el que és encara més important: si el mal no existeix, què és el que realment existeix?


El mal que faig sempre busca un bé

La creença que el mal existeix i lluita contra el bé és una creença molt arrelada en la nostra cultura. Sobre ella es construeix la nostra visió del món. No solament basem en ella les novel·les, les pel·lícules, les llegendes, els contes... sinó també la visió de la nostra vida. Dividim el món en bons i dolents, entre els que ens fan bé (els bons) i els que ens danyen (els dolents), en la ciutadania (els bons) i els que viuen de la política (els dolents), en els que defensen les lleis (els bons) i els que són terroristes (els dolents)...

Tota la nostra vida queda marcada per aquesta idea. Hi ha uns dolents molt dolents que busquen el mal perquè ho porten a la sang, perquè és el seu ADN i hem de defensarnos contra ells.

Però aquesta visió socialment construïda és errònia i falsa.

Quan fem un mal, encara que podem ser conscients de generar dany i dolor a d'altres persones, animals o coses, no ho fem pel mal en si, sinó perquè donem més importància al nostre bé, al nostre plaer, a les nostres idees, a la nostra venjança, als nostres ideals que al dany que estem infligint.

Quan fem mal als altres, encara que no ignorem que els generem dolor, ho fem perquè tenim un motiu, alguna cosa que ens justifica. Encara que robem alguna cosa, encara que matem a algú, encara que fem trampa a hisenda no demanant la factura per estalviar-nos  l'iva, encara que posem les banyes a la nostra parella,  encara que ordenéssim el bombardeig d'una ciutat, encara que no reciclem el paper o el plàstic, encara que comprem un producte molt barat després del qual, sens dubte, hi ha explotació laboral i contaminació ambiental... no ho fem per fer mal, no ho fem pel mal en si mateix, sinó perquè tenim un motiu que ens justifica, cerquem un bé, una raó.

No estic afirmant que aquestes conductes no danyin. És clar que danyen! El que afirmo és que el dany és una conseqüència no buscada, que el que es busca és una cosa que es considera "bona" partint d'una visió miop i egoista.


Els cocodrils, encara perillosos, només són cocodrils

La idea que el "mal" com a tal existeix, ens ajuda a creure'ns al costat dels "bons" i amb motius justificats per anar contra els "dolents". Aquesta creença genera el dret a la venjança, és a dir, genera dolor, violència i dany cap a la gent. Però aquesta creença no és la demostració de l'existència del mal, sinó una mostra de la nostra ignorància.

Els cocodrils són perillosos, però només són cocodrils. Si et portes un cocodril a casa, no t'estranyi que d'una mossegada t'arrenqui la mà. No es tracta de maldat, sinó de la incapacitat del cocodril de posar-se al teu lloc i de teixir vincles afectius, de tenir empatia, de reconduir la fam cap a formes de menjar que no danyin als altres. Els cocodrils són cocodrils: tenen un cervell reptilià i encara han d'evolucionar per poder actuar diferent. No són el mal, els falta evolucionar, aprendre. Són, d'alguna manera, ignorants. Són perfectes com cocodrils, però perillosos. Agredeixen, però no són el mal.

Amb les persones passa exactament igual. Quan algú demana una factura sense IVA, encara que sàpiga que està perjudicant els serveis públics, valora més el seu estalvi que el perjudici que genera. No és dolent, és cocodril. Quan s'inicia una guerra, es fa sota la justificació d'uns ideals o d'evitar un perill que sembla més gran. No és per maldat, és per ser cocodril. Quan no es recicla el paper o el plàstic perquè fa mandra, tampoc és per maldat, sinó per ser cocodrils. Quan una persona mata a una altra perquè vol els seus diners o la viola perquè vol viure un plaer que no obtindria d'una altra manera, també es deixa portar pel seu cocodril interior: valora més els diners o el plaer que la integritat de l'altra persona.

Som cocodrils. Cadascun al nostre nivell. Alguns som cocodrils molt perillosos, d'altres menys. Però tots som cocodrils incapaços de posar-nos sempre i en tot moment en el lloc dels altres i actuar sempre amb justícia. Naturalment això acaba danyant gent.

Alguns fem mal més que d'altres, però no som diferents en essència, sinó en grau. No es tracta que uns siguin bons i altres dolents, no es tracta que el mal i el bé existeixen i estiguin encarnats en uns i no en uns altres. Sinó que, simplement, uns tenim més o menys evolució i coneixement que altres: tots som cocodrils, uns amb una mica més de saviesa i altres amb una mica menys.


Si falta saviesa, ja sabem què hem de buscar 

Si hem comprès això, entendrem que és absurd lluitar contra el mal. No pot lluitar contra una cosa que no existeix sense complicar les coses, sempre s'acaba fent mal a molta més gent ...

Els cocodrils necessitem ajuda per evolucionar. Com el que ens falta és saviesa és clar que és això el que hem de buscar: coneixements per evolucionar.

El món no s'explica com una lluita entre el bé i el mal, sinó com un anar obtenint major saviesa, anar aprenent i evolucionant. Com més saviesa es té, menys mal es fa als altres i al planeta. Quanta menor saviesa, més mal ens generem a nosaltres mateixos/es, als altres i al planeta.

 Per tant, el dany del món s'explica a partir de la ignorància. Aquest és el veritable problema. La ignorància està en l'arrel del dolor, el mal i la infelicitat.

Resulta obvi, doncs, que ensenyar i intentar estendre el coneixement és l'únic antídot possible. És absurd lluitar contra el mal perquè no existeix. Només podem intentar augmentar la saviesa en el món i la transformació serà inevitable.

El que hem de fer les persones interessades en la veritat, en la pau i en la humanitat és ajudar a incrementar el nivell de saviesa en la nostra realitat. La conseqüència immediata serà la reducció del dolor, del mal i de la infelicitat.

Deixem de creure i de lluitar contra el mal!
Enriquim el món amb comprensió i saviesa!
Actuem des del coneixement i el món serà diferent!


Exercici pràctic:

Sovint ens trobarem davant de situacions que danyen a algú o alguna cosa: violència verbal, simbòlica, física, laboral, ideològica, legal... què fer? Com actuar perquè la nostra acció sigui útil al món i ens sigui útil a nosaltres en el nostre creixement interior?

En aquests casos, us proposo un exercici molt senzill en solament quatre passos (que jo mateix he de recordar-me a mi mateix tot sovint):

1. - Posa't en el lloc de la persona o persones que generen aquest mal. Intenta comprendre de quina manera justifiquen la seva acció. No dic que els donis la raó, dic que intentis entendre-les. Ningú actua sense creure que té un motiu. Intenta entendre'l.

2. - Observa el mal que fan i la justificació que es donen a si mateixes. Què necessitarien comprendre per superar aquesta situació? Què necessitarien comprendre per deixar de fer aquest mal? Com podries ajudar amb la informació adequada perquè entenguessin?

3. - Procura posar al seu abast la informació que necessiten per evolucionar i deixar d'actuar així. Lamentablement no pots obligar-los a integrar-la i només pots posar-la al seu abast. Podem portar un cavall fins a la font, però no podem obligar a beure. Acceptar la llibertat dels altres, especialment si pensen diferent a nosaltres, és una mostra de la nostra evolució. Utilitza la violència per a "salvar-los" seria ser igual que ells.

4. - Protegeix-te del mal que puguin fer-te, però sense violència, desig de venjança o agressió. No tenen la culpa de ser cocodrils, però tu tampoc has de patir pel fet que ells/es ho siguin. No t'enganxis en cap lluita amb ells. Deixa que els cocodrils es barallin amb els cocodrils. Has fet el que havies de fer. Deixa que ells recullin els fruits de la seva pròpia violència, així podran aprendre. Protegeix-te d'ells i segueix posant informació i saviesa al seu abast per quan estiguin preparats.

D'aquesta manera, la teva vida estarà plena de pau.