Els 5 perills de la nova espiritualitat

Sembla que hi ha una explosió de webs, seminaris i teràpies i similars de nova era que  presumeixen de ser una mostra de nova espiritualitat. Però no tot el que veiem paga la pena, hi ha molta cosa barata i sense valor entre les moltes propostes que ens arriben.

Com poder diferenciar el gra de la palla? Com trobar allò que és valuós i diferenciar-ho d'allò que no té gens de valors?

Heus aquí unes pistes que poden ser-vos útils:

1. No confongueu els processos emocionals amb els espirituals. Tenir experiències emocionals molt intenses no és una garantia de res.  Només és una demostració que l'emocionalitat s'està movent, però no implica necessàriament que cap treball d'autoconeixement espiritual o autoconsciència. Sovint hi ha cursos que cerquem fer sentir intenses emocions a totes les persones assistents, però no generen cap treball espiritual útil, és una forma de generar plaer, turisme emocional. No dic que sigui dolent, però sí afirmo que no pot ser qualificat de treball espiritual quan tot sovint s'afirma el contrari.
2. Pensar que quan un curs aborda continguts paranormal ja està abordant continguts espirituals. Això no té perquè ser així. Els fenòmens paranormals són fenòmens que no dominem a la nostra vida quotidiana com, per exemple, la telepatia, certes formes d'intuïció o de connexió amb l'inconscient col·lectiu... El fet que sigui sorprenent i desconegut no significa que sigui espiritual. Si no hi ha un treball d'autopercepció de la consciència i autoconeixement profund, no podem parlar de veritable espiritualitat. 
3. Quan una activitat, curs, grup o similar està estructurat de forma que les persones que les imparteixen depenen econòmicament de les mateixes ens trobem davant una activitat amb risc de ser poc útil espiritualment. El perill és que, perquè la persona que imparteix l'ensenyament depèn econòmicament d'unes poques persones, tendirà a adaptar el seu ensenyament perquè els agradi més i evitar el perill de quedar-se sense ingressos. Per tant, quanta menys dependència tingui la persona que ensenya dels seus alumnes o deixebles, més probable és que l'ensenyament sigui més net i menys manipulable.
4. La quarta senyal d'alarma és l'establiment d'una dependència emocional i moral de la figura del o de la mestra. Quan s'explica que "nosaltres estem en la veritat" i "fora estan en pecat", està clar que estem davant un senyal d'alarma. Els i les mestres espirituals no volen separar-nos del món, sinó que volen que desperti el nostre propi criteri i l'apliquem; per això eviten dir-nos com hem d'actuar sinó que ens animem a fer-nos responsables de les pròpies decisions. Oblidar-ho és caure en el perill del fanatisme i la manca de llibertat: dues coses totalment contràries a la veritable espiritualitat. 
5. Una última senyal d'alarma d'aquesta llista -que no vol ser exhaustiva- és quan el nostre treball espiritual contradiu la ciència. Cal entendre que ciència i espiritualitat aborden camps diferents i que es complementen. Però quan algú afirma, en nom de l'espiritualitat, que certes malalties són "una plaga divina" o que tu generes les teves pròpies malalties sense matissos, és un senyal d'alarma claríssim. Està clar que totes les malalties tenen relacions psicosomàtiques, però això no significa que estiguin creades per la ment. És molt diferent. No veure aquesta relació acostuma a conduir a afirmacions màgiques i a generar una culpa totalment inútil entre les persones que volem ajudar. 

Està clar que seria possible trobar més perills en temes espirituals, si creus que hi ha algun que vols comentar, no dubtis a fer-ho a continuació, m'agradaria saber la teva opinió!