3 Eines per no agredir els nostres fills/es quan hem perdut els nervis!

Què fer quan estàs realment enfadat/a amb el teu fill/a? Com gestionar les emocions negatives?

Una càpsula útil del Daniel Gabarró a la secció EDUCAR PER LA FELICITAT al programa de Catalunya Ràdio "L'ofici d'educar"

Link: http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/educar-per-la-felicitat/audio/890203/

Llegir més

4 Últims recursos per no trencar la confiança amb les nostres filles i fills.

Quatre nous errors molt habituals que trenquen la confiança amb els nostres fills i filles: susceptibilitat, ignorància, agressió i interferència. En conèixer-los els evitarem i tindrem una relació plena de confiança.

Una càpsula útil del Daniel Gabarró a la secció EDUCAR PER LA FELICITAT al programa de Catalunya Ràdio "L'ofici d'educar"

 
El link: http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/educar-per-la-felicitat/audio/889800/

Llegir més

Com no trencar la confiança dels nostres fills i filles? 3 recursos.

En 3 minuts, 3 errors molt habituals que trenquen la confiança amb els nostres fills i filles: preocupació, actuar des dels sentiments negatius i la possessivitat.  Conèixer-los per evitar-los i tenir una relació plena de confiança mutua.

Una càpsula útil del Daniel Gabarró a la secció EDUCAR PER LA FELICITAT al programa de Catalunya Ràdio "L'ofici d'educar"


 El link: http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/educar-per-la-felicitat/audio/889784/

Llegir més

Monopatí i espiritualitat

Anar en monopatí és ben senzill: només es tracta de mantenir l'equilibri dalt de la taula mentre aprofitem la inèrcia i altres lleis bàsiques de la física per moure'ns en la direcció decidida. D'aquesta manera és molt senzill fer giragonses, tirabuixons, salts al buit, baixar escales i petits abismes...

Naturalment, ningú amb dos dits de front creurà que amb l'explicació anterior ja haurà après a anar en monopatí. Ningú amb dos dits de front creurà que, després de llegir un llibre sobre monopatins o de mirar uns vídeos, pot patinar i fer a acrobàcies com si fos professional.

El monopatí requereix pràctica i pràctica i pràctica. Hores i hores. Caure i tornar a pujar-hi. Mil i un cop.

No és possible aprendre a anar en monopatí sense caure mil i un cops. El problema no és caure, sinó rendir-se, no practicar. L'objectiu és perseverar, practicar.

Si practiquem prou, algun dia dominarem el monopatí. Algunes persones el dominaran abans que d'altres, però tothom que tingui una mínim de mobilitat, podrà dominar el monopatí amb prou mesos i mesos de pràctica.

I quina relació existeix entre el monopatí i l'espiritualitat, el creixement personal?

Doncs una de molt evident, però que sovint oblidem:

Igual que per dominar el monopatí ens cal caure i tornar-nos a aixecar milers de cops... per integrar els coneixements espirituals també hem d'aixecar-nos una i mil vegades.

Per què hem de suposar que el nostre despertar interior ha de ser automàtic un cop hem llegit un llibre, fet un curs o escoltat una persona sàvia? Com podem creure que despertar interiorment i mantenir una pau i una felicitat invulnerable és més senzill que pujar a un monopatí?

Tenir informació de saviesa no és suficient. Ens cal integrar-la amb pràctica i més pràctica.

Així que la propera vegada que vegis que la teva pràctica no està al nivell de la teoria dels grans llibres espirituals, simplement recorda que has caigut del monopatí i que has de tornar a pujar-hi.

La principal diferència entre nosaltres i els/les grans skaters són hores de pràctica.
La principal diferència entre nosaltres i els/les grans mestres són hores de pràctica.

Puja, amb alegria, els cops que calgui al monopatí de l'autoconeixement! A practicar!

Llegir més

Instruccions per ser feliç: no confondre's amb els sentiments

Avui m'he trobat una amiga al mercat de Fleming. En preguntar-li com li anaven les coses, em diu que podrien anar-li millor. M'explica que, en aquests dies, li costa ser feliç, que se sent confosa i trista.

Crec que s'equivoca. Crec que confon sentir-se alegre amb ser feliç. Si volem ser feliços hem de ser capaços de no confondre'ns amb els nostres sentiments.

M'explico.

Quan estic content i tinc l'energia alta és un moment extraordinari per gaudir. Quan les coses van bé, cal gaudir joiosament del que vivim, fruir de l'instant ple d'alegria. Senzill, oi?

Però, què fer quan estic trist o d'altres sentiments negatius m'envaeixen?

Encara que sembli estrany, per créixer interiorment és molt més positiva aquesta segona circumstància, ja que ens ajuda a treballar les àrees de la nostra vida que encara no hem conquerit.

Quan ho hàgim fet (i per aconseguir­-ho un procés d'autoconeixement, de neteja dels traumes de l'inconscient i l'ús conscient de les set eines de l'amor és fonamental), la pau interior i la felicitat seran continuades i permanents.

Quan desitgem créixer interiorment, hem de beneir i agrair els moments emocionalment dolorosos perquè són una ocasió extraordinària de creixement. Diuen que una mar en calma mai ha fet expert cap mariner. Quan les nostres emocions estan a flor de pell, és l'ocasió d'or que hauríem d'estar esperant per recorda­-nos que "la nostra pau interior és massa important com perquè d'altres coses ens la robin", per recordar-nos que "passi el que passi, senti el que senti, he pres la ferma decisió de ser feliç" i per, finalment, intentar comprendre què és el que no accepto. Perquè quan l'acceptació del que em passa sigui un fet ­però no puc acceptar res que no comprengui­, els meus sentiments i emocions tornaran a amainar, la meva energia pujarà i la meva felicitat brillarà amb claredat.

Els moments difícils són els més útils! En els moments més difícils és quan recordar­-nos la nostra promesa de fer-nos feliços ens enfortirà més!

Per això escric ara aquest breu article: per compartir-­lo amb la meva amiga que, aquest matí, em deia al mercat de Fleming, que les coses podien anar­-li millor perquè estava anímicament baixa. És al contrari. Just ara que tinc tristesa puc donar un veritable pas de gegant en la forma de tractar-me.

Que cap sentiment em digui si sóc o no sóc feliç! La felicitat no és un sentiment ­encara que sí ho són l'alegria o la tristesa, per exemple­, sinó la decisió de comprendre per acceptar el que em toqui viure.

Jo prometo fer­me feliç en tota ocasió. I tu?

Llegir més

Com ajudar els nostres fills i filles a entendre que a la vida haurem d’empassar-nos situacions difícils?

Com compaginar el que agrada els nostres fills i filles amb el que no els agrada?

Una càpsula útil del Daniel Gabarró a la secció EDUCAR PER LA FELICITAT al programa de Catalunya Ràdio "L'ofici d’educar.

Llegir més

Com estimar els nostres fills? Algun perill en estimar-los?

Una càpsula útil del Daniel Gabarró a la secció EDUCAR PER LA FELICITAT al programa de Catalunya Ràdio "L'ofici d'educar"

 

Llegir més