Quadern del Sherpa

El Bloc de Daniel Gabarró

Autoconeixement

i Creixement Personal

Educació

e Innovació

Empresa,

Organitzacions i Consciència

viernes, 30 de mayo de 2014

Una meditació energètica

De meditacions n'hi ha tantes i tan diferents com d'esports. Entre els escacs i la boxa hi ha un abisme, bé doncs entre diversos tipus de meditació també hi ha veritables abismes.

Molta gent fa servir la meditació per relaxar la ment i el cos, però la meditació té una utilitat molt superior: conèixer-se a un mateix/a profundament, descobrir allò que els budistes anomenen "naturalesa essencial de la ment" per poder actuar des d'ella.

En la "naturalesa essencial de la ment" no només trobem la claredat mental i l'amor compassiu als altres (per cert, un dia vull reflexionar en veu alta sobre què vol dir "estimar" en l'àmbit dels negocis), sinó que també trobem l'energia que som. De fet, podem contactar amb la voluntat profunda d'existir que s'expressa de forma energètica a les nostres vides.

Per tant, com a mínim podem diferenciar tres tipus de meditacions: intel·lectuals, emocionals i energètiques. Cadascuna d'elles té funcions diferents i les tres són útils en tots els àmbits: laboral, personal, educatiu... només cal saber quan ens cal més una o una altra. És igual que amb el menjar: cal una dieta variada i equilibrada en funció de l'estil de vida que es vulgui dur.

Avui m'agradaria compartir una meditació energètica força desconeguda. Es tracta d'una meditació que va dirigir en Jordi Argüello, un company amb el que faig conjuntament un curs d'autoconeixement a Madrid.

Us animo a escoltar-la, baixar-vos-la i a practicar-la: és excel·lent com a meditació energètica!

No dubteu a escriure comentaris després de practicar-la!

viernes, 23 de mayo de 2014

Característiques Clau de la Nova Espiritualitat


Us animo a escoltar el programa de Catalunya Ràdio sobre "Què és la nova espiritualitat?" en el que vaig participar durant el 1r Congrés d'Amics de l'Ofici de Viure, des de la Universitat Autònoma de Barcelona.


Crec que es van dir coses força interessants entre totes les persones participants. Personalment voldria destacar el que, en la meva opinió, són les 7 característiques de la nova espiritualitat:

1.- Es tracta d'una espiritualitat transreligiosa, laica o integral: les persones que participen d'aquesta nova espiritualitat miren amb respecte totes la gran diversitat d'expressions religioses autèntiques, ja siguin dins d'una religió tradicional com les islàmiques, hindús, budistes, cristianes..., com aquelles expressions que neixen fora de les mateixes. Entenen que l'espiritualitat és una aproximació a la veritat profunda i última que pot explicar-se amb llenguatges i rituals diferents sense faltar a la seva essència.

2.- Neix d'una experiència mística, una experiència personal de connexió amb allò Superior.  No es basa en els rituals, ni en els catecismes, ni els credos, sinó en l'experiència interna i personal que la persona viu. Es tracta d'una espiritualitat que demana a les persones encarnar i viure allò en el que creuen. No n'hi ha prou amb creure o tenir fe, cal ser allò que es creu, viure-ho internament. Experimentar-ho. D'alguna manera, es deixa de valorar la teologia com a fonamental, per subratllar la importància de la mística, la experiència personal subjectiva i la seva relació directa, i sense intermediació, amb la divinitat.

3.- És una espiritualitat pràctica que ha de conduir a una vida més feliç, conscient i plena. Si no porta a aquesta vida de major plenitud a la vida quotidiana, no pot considerar-se nova espiritualitat. Per tant, és fàcil saber si s'està en el camí correcte: si hi ha patiment, hi ha error.

4.- És una opció que inclou allò individual, però també col·lectiu. És a dir, vincula la pròpia vida amb la necessitat de tenir un compromís social que inclou una societat més justa, més ecológica, més conscient. Encara que, de moment, no mira els animals com éssers amb drets sí cerca una responsabilitat ecològica conscient i explícita que sí és una novetat important dins el món espiritual.

5.- És una espiritualitat que recull la gent dels marges de les esglésies tradicionals i que, de cop, s'inclouen al camí espiritual: les persones que volen un canvi social, les que estan separades o divorciades, les persones gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals, les persones amb capacitats cognitives diverses i, en general, les persones no estàndards o als marges de la societat habitual. En aquest punt vull remarcar també el paper de les dones que cerquen un paper actiu i en igualtat respecte els homes dins l'espiritualitat i no només marginal o complementari com en moltes religions tradicionals.

6.- Una espiritualitat que ocupa tots els espais sense deixar de banda cap àrea de la vida. Mentre l'espiritualitat tradicional marcava espais sagrats i espais profans, la nova espiritualitat vol entrar plenament en tots i cadascuna de les àrees existents a la vida: la sexualitat, el cos, la política, l'empresa... de manera que ens anima a reconciliar-nos amb totes les diferents àrees de la nostra vida. Entre aquestes noves àrees en destaquen, en la meva opinió, dues: la necessitat de posar sota el dictat dels valors i l'espiritualitat la política i l'economia. Hem d'aconseguir que ambdues estiguin al servei de les persones, del seu benestar i no només de la maximització del benefici econòmic. Això trenca la dicotomia entre vida quotidiana i vida espiritualitat.

7.- La nova espiritualitat no nega res del que existeix: ni el cos, ni la sexualitat, ni la ciència, sinó que conviu amb elles i aborda la seva pròpia àrea, una àrea diferent a la científica: l'experiència de la pròpia consciència i de la unitat amb la vida de forma experiencial.

Gaudiu d'aquest programa de ràdio i del que suggereix. Tant de bo us pugui obrir noves perspectives i nous paradigmes que aquest canvi pot facilitar.  No dubteu a compartir aquest article si us sembla interessant i a deixar els comentaris que creieu oportú.

jueves, 22 de mayo de 2014

Un vídeo inspirador

Quan em pregunten perquè vaig començar a impartir el curs de Les Lleis de l'Èxit a l'Empresa explico diverses raons. Una d'elles és que va ser culpa de l'Àlex Rovira.

L'Àlex és un excel·lent professional que conec del programa "L'ofici de viure" de Catalunya Ràdio i al que he sentit parlar diverses vegades. L'Àlex és una persona que t'anima a  mirar l'horitzó i a sommiar amb d'altres realitats i altres mons possibles, aquí i ara.

Vaig decidir començar a ensenyar a empresaris i empresàries en veure que l'Àlex assenyalava aquestes realitats que jo coneixia i despertava en tothom ganes d'anar-hi. Sentir-lo parlar en un congrés és sentir una profunda motivació per arribar a un nou model d'empresa. Ho he vist en centenars d'empresaris: senten la crida profunda de la seva ànima i volen reunificar l'empresa i els seus valors. Volen canviar la seva empresa després de sentir-lo.

Així que ell té la culpa. Ell assenyala les illes paradisíaques de les noves empreses conscients i jo m'he animat a impartir un curs per dur fins a elles a tot l'empresariat que hi vulgui arribar.

Ja veieu, som al mateix projecte: ell de capità i jo de grumet, ell fent els mapes i assenyalant camins i jo acompanyant, amb la meva corbata i la meva motxilla a tothom que hi vulgui arribar. Pedalem fort, remem amb ganes. Però un dels culpables és l'Àlex Rovira (un altre culpable és en Raimon Samsó, però d'ell en parlaré un altre dia).

Perquè veieu com n'és d'inspirador, us deixo un vídeo de l'Àlex, un vídeo on afirma que "creure és crear i que allò invisible dóna forma al que és visible".  Gaudiu-lo!