Crec que es van dir coses força interessants entre totes les persones participants. Personalment voldria destacar el que, en la meva opinió, són les 7 característiques de la nova espiritualitat:
2.- Neix d'una experiència mística, una experiència personal de connexió amb allò Superior. No es basa en els rituals, ni en els catecismes, ni els credos, sinó en l'experiència interna i personal que la persona viu. Es tracta d'una espiritualitat que demana a les persones encarnar i viure allò en el que creuen. No n'hi ha prou amb creure o tenir fe, cal ser allò que es creu, viure-ho internament. Experimentar-ho. D'alguna manera, es deixa de valorar la teologia com a fonamental, per subratllar la importància de la mística, la experiència personal subjectiva i la seva relació directa, i sense intermediació, amb la divinitat.
3.- És una espiritualitat pràctica que ha de conduir a una vida més feliç, conscient i plena. Si no porta a aquesta vida de major plenitud a la vida quotidiana, no pot considerar-se nova espiritualitat. Per tant, és fàcil saber si s'està en el camí correcte: si hi ha patiment, hi ha error.
4.- És una opció que inclou allò individual, però també col·lectiu. És a dir, vincula la pròpia vida amb la necessitat de tenir un compromís social que inclou una societat més justa, més ecológica, més conscient. Encara que, de moment, no mira els animals com éssers amb drets sí cerca una responsabilitat ecològica conscient i explícita que sí és una novetat important dins el món espiritual.
5.- És una espiritualitat que recull la gent dels marges de les esglésies tradicionals i que, de cop, s'inclouen al camí espiritual: les persones que volen un canvi social, les que estan separades o divorciades, les persones gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals, les persones amb capacitats cognitives diverses i, en general, les persones no estàndards o als marges de la societat habitual. En aquest punt vull remarcar també el paper de les dones que cerquen un paper actiu i en igualtat respecte els homes dins l'espiritualitat i no només marginal o complementari com en moltes religions tradicionals.
6.- Una espiritualitat que ocupa tots els espais sense deixar de banda cap àrea de la vida. Mentre l'espiritualitat tradicional marcava espais sagrats i espais profans, la nova espiritualitat vol entrar plenament en tots i cadascuna de les àrees existents a la vida: la sexualitat, el cos, la política, l'empresa... de manera que ens anima a reconciliar-nos amb totes les diferents àrees de la nostra vida. Entre aquestes noves àrees en destaquen, en la meva opinió, dues: la necessitat de posar sota el dictat dels valors i l'espiritualitat la política i l'economia. Hem d'aconseguir que ambdues estiguin al servei de les persones, del seu benestar i no només de la maximització del benefici econòmic. Això trenca la dicotomia entre vida quotidiana i vida espiritualitat.
7.- La nova espiritualitat no nega res del que existeix: ni el cos, ni la sexualitat, ni la ciència, sinó que conviu amb elles i aborda la seva pròpia àrea, una àrea diferent a la científica: l'experiència de la pròpia consciència i de la unitat amb la vida de forma experiencial.
Gaudiu d'aquest programa de ràdio i del que suggereix. Tant de bo us pugui obrir noves perspectives i nous paradigmes que aquest canvi pot facilitar. No dubteu a compartir aquest article si us sembla interessant i a deixar els comentaris que creieu oportú.
0 comentarios :
Publicar un comentario