Quadern del Sherpa

El Bloc de Daniel Gabarró

Autoconeixement

i Creixement Personal

Educació

e Innovació

Empresa,

Organitzacions i Consciència

jueves, 9 de octubre de 2014

El quadrant de l'èxit a l'empresa: com fer-se immune a la crisi


L'èxit empresarial apareix inevitablement quan es dominen, alhora, quatre àrees concretes. És el que he denominat "El quadrant de l'èxit a l'empresa".

A continuació t'expliquem i desenvolupem aquestes 4 àrees, no obstant, també et convidem a rebre aquesta informació de forma ampliada a través del vídeo-curs "El quadrant de l'èxit a l'empresa", a la plataforma CAMPUSDANIELGABARRO.com, tot fent clic aquí.

PRIMER QUADRANT: Dominar l'interior del negoci (tot allò que s'ensenya a les escoles de negocis).

El primer quadrant requereix que totes les peces que composen l'interior del negoci funcionin perfectament, de forma automàtica, tal com hem dissenyat i previst. Quan el negoci pot funcionar sense la nostra presència, llavors podem tenir la certesa d'haver entès i dominat el primer quadrant.

Si el negoci necessita de la nostra presència per funcionar, llavors no tenim un negoci sinó que som propietaris del nostre propi lloc de treball, només tenim un lloc de treball. Dominar el primer quadrant evita aquest error i facilita que el negoci funcioni perfectament sense la nostra presència física constant.

Aquest primer quadrant requereix tenir el pla d'empresa per escrit, però ha de ser un pla totalment pràctic. Tot sovint perdem el temps amb plans d'empresa tan teòrics i amplis que ens són inútils en el dia a dia. Necessitem plans d'empresa breus, pràctics i útils. Si no podem recordar ara mateix el pla empresarial que ens hem marcat per aquest trimestre... significa que no l'estem seguint!!! que només és un pla teòric i inútil!! Per tant, ens cal un pla d'acció prou clar, breu i concret com per tenir-lo sempre al cap. Només així no ens desviarem mai del nostre objectiu. És evident, però moltes empreses no ho compleixen.

Els tres punts claus d'aquest primer quadrant són:
1.- La missió i la visió que motiva l'empresa i la fa útil a la societat.
2.- La bona gestió dels equips de persones implicades.
3.- L'automatització del procés per tenir un negoci enlloc d'un lloc de treball.

SEGON QUADRANT: El coneixement profund de la societat, els seus canvis i les seves característiques actuals.

Quan la societat canvia, els negocis han d'adaptar-se a la nova realitat o fracassaran. Actualment vivim en un moment històric de grans, profunds i rapidíssims canvis, de manera que aquest quadrant té molta més importància que la que tenia fa només uns decenis.

És imprescindible adaptar-se als canvis quan es produeixen. Molts negocis moren perquè no saben adaptar-se als canvis socials, especialment ara que estem en aquest moment tan intens de transformació. No estem vivint una crisi econòmica, sinó una mutació del sistema productiu, un canvi que portarà a una nova societat i cal que siguem capaços d'entendre-ho.

TERCER QUADRANT: El lideratge conscient, íntimament vinculat amb l'autoconeixement perquè, si jo no em conec a mi mateix/a, no podré liderar-me i, per tant, encara menys podré liderar cap projecte.

Aquest tercer quadrant és fonamental i, tanmateix, les formes de dominar-lo no s'ensenyen, de moment, a cap universitat, ni escola de negocis de forma sistemàtica. Però si volem dominar l'exterior, primer hem de dominar el nostre interior i això implica, bàsicament, dominar la nostra ment. Existeix una relació directe entre l'autoconeixement i l'èxit extern perquè, quant més em conec i més em domino, més puc conèixer i dominar l'exterior. Mentre jo no em lideri, no podré liderar res extern i el meu negoci en pagarà les conseqüències. Per tant, dominar aquest tercer quadrant és fonamental. Podem fer-ho tot coneixent la topologia de la ment i abordant un treball voluntari d'autoconeixement.

QUART QUADRANT: Les lleis naturals, entendre que la realitat no és màgica i obeeix a unes causes, per investigar l'origen profund d'aquestes causes i assegurar-nos l'èxit.

Tota realitat -i les relacions entre les persones formen part de la realitat-, obeeix a unes lleis que, al marge que es coneguin o s'ignorin, l'afecten i la configuren. És imprescindible conèixer i dominar les lleis naturals i, en especial, les que tenen relació amb amb les lleis psicològiques grupals i les lleis de les interaccions humanes per anar al seu favor, enlloc d'anar en contra seva. Si, en la nostra aventura mercantil, ignorem aquestes lleis i les trenquem, pagarem les conseqüències inevitablement. Conèixer les lleis naturals i anar al seu favor pot ser la diferència entre una experiència exitosa i un fracàs rotund.

Us convidem a aprofundir en aquestes quatre àrees doncs l'experiència ens ha  convençut que el seu domini porta les empreses a l'èxit inevitable, les fa immunes a la crisi. Per aprofundir, us convidem a entrar a la plataforma CAMPUSDANIELGABARRO.com

martes, 7 de octubre de 2014

Vespes, felicitat i vida quotidiana.

Com viure amb felicitat les dificultats de la vida? Com adonar-me que qualsevol esdeveniment a la meva vida quotidiana és una crida al despertar? Com decidir-se per la felicitat quan el cos ens fa mal o vivim situacions difícils? Com deixar de confondre la veritat amb el que ens passa?

I la pregunta clau: Com pot l'anterior dur-nos a viure feliçment cada dia?



Actuar amb força i sense forçar 

El meu ofici és ajudar les persones a viure amb major consciència i, com a conseqüència, assolir la felicitat. Per això escric aquest article: per mostrar que la vida quotidiana és una oportunitat continuada per aconseguir-ho, per incrementar la consciència i la felicitat.


Sóc de vacances. L'última tarda. Passejo prop de la platja per gaudir un parell d'hores de camí. Vaig amb el Marc, el meu marit, i els meus sogres. El sol de setembre és preciós i escalfa amb força, però sense forçar. Penso que, segurament hauria d'aprendre d'ell: actuar amb força, però sense forçar... Boira, el nostre gos, corre amunt i avall oblidant-se del tot de la seva artritis crònica. Duc la seva corretja lligada a la cintura per tenir lliures les mans.

De cop, noto un agulló de vespa clavant-se a l'abdomen. Crema. Fa mal. Una vespa ha quedat atrapada, en un gest involuntari, entre la corretja i la meva pell. Ha decidit picar-me. El seu agulló s'ha clavat, dolorosament, dins la meva carn. Buff! Fa mal! Ostres, com crema!!

La vespa marxa, crec que també ferida. M'extrec l'agulló amb les ungles. Extreure'l fa mal, però deixar-lo dins és pitjor. M'ajupo per posar-me fang. Beneeixo la tempesta d'ahir: hi ha toll a menys de dos metres. Em sento feliç per tenir, als peus, el fang ja preparat i agraeixo la pluja d'ahir. Poso el fant sobre la ferida. Segueixo sentint la picada com si tingués en ella un cor que no deixa de bategar.


Quotidianitat i creixement interior 

I ara arribo al nucli del que volia explicar-vos:

Encara que ignoro el motiu pel que m'he fet corresponent perquè una vespa em piqués, decideixo que aquest fet no em treurà ni una mica de la meva pau i de la meva felicitat. Decideixo que usaré aquest fet per seguir incrementant la meva consciència i la meva pau.


Miro amb tendresa en direcció on la vespa ha marxat volant amb dificultats i li desitjo el millor. Imagino que morirà ben aviat (crec que és això el que els passa quan piquen) i li desitjo que, si és el cas, es reencarni feliçment en el que li correspongui.

Decideixo que aquesta picada no em traurà ni un gram de felicitat. Dirigeixo la meva atenció al dolor del meu abdomen i recordo una medicina que usa les abelles i vespes per curar: les fan pica a llocs específics per estimular meridians com si fos acupuntura. Així que somrient em dic: "A veure si aquest era el meridià que avui calia estimular!"

La felicitat és una decisió. Davant de qualsevol esdeveniment podem decidir pensar coses positives o negatives. Les dues són certes per qui les pensa. Però el resultat és totalment diferent.

Pensar que la picada d'una vespa és, a més de dolorosa, molt mala sort és una opció.
Pensar que, a part del dolor, és una oportunitat per beneir a l'abella i al cos que usem, és una altra opció. Ambdues són objectivament certes.

Seria absurd pensar coses falses, però ambues opcions són objectivament certes per a qui les pensa. Davant d'aquestes dues opcions, prefereixo pensar allò que m'omple de pau interior i d'amor. La meva decisió és mantenir, únicament, pensaments que m'ajudin a ser feliç.

Però no vull enganyar-me. Seria absurd! Tanmateix, em nego a pensar en coses que em facin desgraciat. Encara seria més absurd! Imagineu-vos-ho: a més de tenir dificultats, incrementar-les pensant coses que ens fan desgraciats!! Quin absurd! Reitero que la felicitat és una decisió. Així que em sonric i dirigeixo amor mentalment cap a la ferida i cap a la vespa.

En arribar a casa, després del passeig, la picada és una petitíssima marca vermella que només fa mal si la toco o si realitzo algun moviment concret. Torno a somriure'm i li agraixo al cos la seva saviesa. Em nego a pensar altres coses que, encara que possible, només farien que omplir-me de dolor.


Sobre la veritat i els fets

Crec que, molt sovint, confonem la narració dels fets que ens succeeixen (he tingut un accident, he perdut una oportunitat de negoci a la meva empresa, m'han insultat...) amb la veritat. Però els esdeveniments no són la veritat. Els fets on són la veritat. Només són la narració del que ha passat.

La veritat és quelcom més profund que es troba rere els fets.
La veritat és que una vespa t'ajuda a estimar el cos que utilitzes recondant-te que no l'ets.
La veritat és que una vespa pot ajudar-te a comprendre que tothom neix i mor.
La veritat és que una vespa t'ajuda a recordar-te que el propòsit de la vida és ser feliços i no perdre la pau interior.
Els fets només són anècdotes que se t'ofereixen per ajudar-te a viure la veritat. Però confondre els fets, allò que ha passat amb la veritat és tan erroni com confondre la tinta d'aquest article amb el que veritablement explica.

No sé si aquesta reflexió us haurà estat d'ajuda. Ja veieu: un article sobre quelcom senzill, perquè la vida és senzilla i ens anima a ser feliços sempre i en tota ocasió. L'espiritualitat i la felicitat no és quelcom que ens trobarem en un futur, sinó quelcom que ja dóna sentit ara mateix a tots i cadascun dels moments de la nostra vida. Et convido a omplir la teva vida de pau i amor invulnerable.


Exercici:  

1.- Quan visquis alguna dificultat, recorda que el fet no és la veritat mateixa. Recorda que el fet només és un esdeveniment. La veritat del fet és el significat profund del mateix, l'aprenentatge del mateix.

2.- Si has pres la decisió de ser feliç, pots beneir tots els esdeveniments com una forma de recordar-te el que veritablement és important a la teva vida. Recorda-t'ho en tots els moments de la teva vida!

3.- Intenta trobar el profund aprenentatge que pots obtenir del que està passant, sigui el que sigui: un accident, una mort, una malaltia, una crisi econòmica, una traïció... Et prego que et preguntis: què m'ensenya realment d'útil per incrementar la meva felicitat i la meva pau interior?

4.- Decideix pensar allò que t'ompli de pau i amor. Nega't a pensar allò que t'ompli de dolor.

5.- Sabràs que allò que penses és veritat quan sentis llibertat, pau i amor dins teu. Llavors sabràs que penses de forma correcta i entendràs dues frases molt mal compreses de l'evangeli: "la veritat us farà lliures" i "busqueu el regne de Déu i la resta se us donarà de més a més". Perquè la veritat no és l'anècdota en si, sinó l'aprenentatge que m'allibera del dolor i el patiment i em dóna felicitat. I perquè, en la veritat, es troba el regne de Déu (i en un futur llunyà, sinó a l'ara i aquí) i, en viure així la quotidianitat, tot pren el seu sentit.

miércoles, 1 de octubre de 2014

Diferenciar-se, una de las claus de la visibilitat



Per exemplificar el que entenem per "visibilitat", els parlaré de l'Uruguai. Un petit país llatinoamericà de només 3 milions d'habitants.

Sí, només són 3 milions de persones, menys que Barcelona amb la seva àrea metropolitana (3,2 milions), menys que la meitat de Catalunya (7,5 milions) i només el 6,3% de la població total de l'estat espanyol. De fet, son només el 0,04 % de la població mundial.

I, tanmateix, l'espai mediàtic que ha ocupat Uruguai durant l'últim any ha estat molt superior a aquest 0,04% que, teòricament, li correspondria.

Sí, segur que tothom ha sentit parlat d'ell últimament, ha estat  present a molts mitjans del nostre país, però també de tots les mitjans internacionals. Periodistes de tot el món fan cua per visitar el país i entrevistar-se amb el seu president, però....

Per què té, de cop, tanta repercussió internacional? No és un paradís fiscal, com Luxemburg o Suïssa. No és una potència econòmica. Tampoc no ha patit catàstrofes recentment com Malàisia, amb les seves aerolínies. El seu equip de futbol no ha guanyat el mundial de futbol, ni estan immersos en cap conflicte... Què justifica tant d'interès públic?

Perquè actua de forma diferent a la resta. De cop, persones de tot el món l'estan observant. Alguns només per curiositat, d'altres amb afinitat, d'altres amb desconfiança, incredulitat, desacord... però el món els mira!

Independentment de l'afinitat o no que despertin les seves fórmules de gestió de cara a governar un país, allò que és innegable és que són fórmules potencialment molt innovadores, no només per a Hispanoamèrica, sinó a nivell mundial. La capacitat d'innovar (amb molt pocs mitjans), els situa al mapa mundial amb infinitament més pes del que objectivament tenen.

I quina repercussió té això en tot el país? Més turisme, més connexions, més aliances, més inversions, més negocis, més futur!

Quina repercussió podria tenir, per la nostra empresa, que el públic situés el seu focus en nosaltres si fóssim capaços de seduir-los diferenciadament amb els nostres productes i/o serveis? O en la forma d'oferir-los? O en les nostres polítiques d'empresa? O en la forma de tractar la clientela? O, simplement, amb un detall diferent i significatiu?

A vegades, amb molt poc, podem aconseguir que molta gent parli dels nostres serveis, productes, locals... atraient així l'atenció del públic. Diferenciar-nos de forma meditada i explícita és fonamental per l'èxit.

En que és, la seva empresa, realment diferent?