Avui m'he trobat una amiga al mercat de Fleming. En preguntar-li com li anaven les coses, em diu que podrien anar-li millor. M'explica que, en aquests dies, li costa ser feliç, que se sent confosa i trista.
Crec que s'equivoca. Crec que confon sentir-se alegre amb ser feliç. Si volem ser feliços hem de ser capaços de no confondre'ns amb els nostres sentiments.
M'explico.
Quan estic content i tinc l'energia alta és un moment extraordinari per gaudir. Quan les coses van bé, cal gaudir joiosament del que vivim, fruir de l'instant ple d'alegria. Senzill, oi?
Però, què fer quan estic trist o d'altres sentiments negatius m'envaeixen?
Encara que sembli estrany, per créixer interiorment és molt més positiva aquesta segona circumstància, ja que ens ajuda a treballar les àrees de la nostra vida que encara no hem conquerit.
Quan ho hàgim fet (i per aconseguir-ho un procés d'autoconeixement, de neteja dels traumes de l'inconscient i l'ús conscient de les set eines de l'amor és fonamental), la pau interior i la felicitat seran continuades i permanents.
Quan desitgem créixer interiorment, hem de beneir i agrair els moments emocionalment dolorosos perquè són una ocasió extraordinària de creixement. Diuen que una mar en calma mai ha fet expert cap mariner. Quan les nostres emocions estan a flor de pell, és l'ocasió d'or que hauríem d'estar esperant per recorda-nos que "la nostra pau interior és massa important com perquè d'altres coses ens la robin", per recordar-nos que "passi el que passi, senti el que senti, he pres la ferma decisió de ser feliç" i per, finalment, intentar comprendre què és el que no accepto. Perquè quan l'acceptació del que em passa sigui un fet però no puc acceptar res que no comprengui, els meus sentiments i emocions tornaran a amainar, la meva energia pujarà i la meva felicitat brillarà amb claredat.
Els moments difícils són els més útils! En els moments més difícils és quan recordar-nos la nostra promesa de fer-nos feliços ens enfortirà més!
Per això escric ara aquest breu article: per compartir-lo amb la meva amiga que, aquest matí, em deia al mercat de Fleming, que les coses podien anar-li millor perquè estava anímicament baixa. És al contrari. Just ara que tinc tristesa puc donar un veritable pas de gegant en la forma de tractar-me.
Que cap sentiment em digui si sóc o no sóc feliç! La felicitat no és un sentiment encara que sí ho són l'alegria o la tristesa, per exemple, sinó la decisió de comprendre per acceptar el que em toqui viure.
Jo prometo ferme feliç en tota ocasió. I tu?
Anar en monopatí és ben senzill: només es tracta de mantenir l'equilibri dalt de la taula mentre aprofitem la inèrcia i altres lleis bàsiques de la física per moure'ns en la direcció decidida. D'aquesta manera és molt senzill fer giragonses, tirabuixons, salts al buit, baixar escales i petits abismes...
03-04-2015 23:05
Heus aquí l’àudio de la conferència ÈXIT I RECURSOS EMPRESARIALS: QUINS I COM IMPULSAR-LOS? realitzada a la Cambra de Comerç de Lleida el 4 de març de 2015 amb una sala plena de gom a gom.
